PINTURA

La imatge mostra un gran arbre, fragmentat en diferents parts o realitats que el transformen. S’aixeca sobre el seu peu, gegant i ferm sobre el terra. A la dreta d’aquest trobem un túnel per el que entra un tren on distingim la silueta d’una persona, davant un paisatge urbanitzat de cel vermell, contaminat. Just a sobre el color canvia; el cel passa a ser groc i de l’arbre se’n distingeixen clarament les siluetes de les branques on hi ha ocells. A la part central- superior de la obra hi trobem un degradat del blanc al negre, presidit per el fum que sorgeix de la branca central cremada de l’arbre. Més a l’esquerra el color de fons torna a canviar, deixant un color blau rere les siluetes de les branques difuses. Finalment, a la part inferior esquerra hi trobem un camp del que distingim l’horitzó, amb uns pals d’electricitat que provenen de la llunyania, s’enfilen a l’arbre fent-li sortir sang, i passen de llarg. El cel d’aquest fragment està ple de núvols tacats pels colors de la posta de sol, deixant veure unes quantes estrelles per sobre seu.

Per fer aquest quadre em vaig centrar sobretot el llenguatge dels somnis, i no és més una barreja de realitats fragmentades i diferents dins una mateixa.

L’arbre simbolitzaria la vida, una vida vella i sabia, on el tren amb “el viatger”, que podria ser qualsevol persona entra (i no surt). A partir d’aquí, trobem varis fragments: la part vermella i urbanitzada simbolitza el caos, els impulsos, la ràbia. La part groga, la tranquil·litat, quietud, estabilitat i claretat. La part blava (aigua) , les emocions i sentiments. El degradat central, es refereix a la vida efímera (l’arbre que es crema). El fragment restant, amb els pals elèctrics, els cumulonimbus i la posta de sol simbolitza la incertesa del futur, el misteri, l’aventura. Tot allò desconegut.