PINTURA

La primera cara mostra una dona, la “taca” inicial d’aiguada de la qual seria la part groga de la cara i el torç. He volgut contrastar la figura amb el fons, utilitzant més aigua i colors freds al fons, i una pintura més sòlida i de colors càlids per la figura.

En la segona cara, la primera taca és la part color verd clar que forma la part del front, el nas i la boca del segon personatge, en aquest cas un home. En aquesta pintura he volgut reduir els colors i no barrejar-los, com havia fet en la obra anterior, delimitant-los amb una franja blanca. El fons el vaig pintar amb dos colors intensos (blau i vermell) i foscos per, igual que en la cara 1, contrastar la figura del fons.

Aquestes imatges van sorgir havent aplicat la tècnica de l’aiguada en diferents proves i esbossos. Em vaig adonar que, sempre que esquitxava una superfície amb pintura, aquestes taques em suggerien cares o cossos humans. Aquest fet em va encuriosir, i em va fer pensar que el nostre cervell associa formes abstractes amb elements amb els que estem familiaritzats o ens i fixem molt. A mi personalment, m’agrada molt observar les cares humanes, així com les faccions i expressions d’aquestes. Així, tant sols vaig haver de “continuar” aquestes taques suggerents cap al que a mi em semblaven que era, per fer-les comprensibles i figuratives.