Pare

PINTURA

Aquesta obra presenta una imatge expandida, i pot provocar confusió si no es coneix el procediment utilitzat per realitzar-la.

La idea parteix d’una reflexió en la que vaig caure quan se’ns va demanar aquesta activitat de pintura expandida. Vivim en un món de 2D.

Qualsevol imatge que se’ns presenta ens sembla fictícia. Cada dia veiem tragèdies a la televisió seguides de dibuixos animats impertinents. Prenem més atenció a observar fotografies que a observar el nostre propi entorn. Mirem el cel i ja només veiem un sostre sobre de nosaltres, quan en realitat guarda l’infinit. Tot això em va fer buscar una manera d’expressar-ho metafòricament amb la pintura.

El que vaig fer va ser pintar una bola del món. La tela va ser col·locada damunt d’una pilota, on vaig pintar el món tal i com és, i no com es mostra en els mapes (on es presenta modificat). Tot seguit, al separar la tela i obrir-la, el que es mostra és el resultat d’aquest experiment. El món en 2D, una imatge estranya per nosaltres que, seguim veient les coses... com són?

PINTURA

Aquesta és la reinterpretació de la pintura del somni. Com es pot veure, hi ha molts elements que es repeteixen, però estan representen en blanc i negre i de manera diferent per tal de donar aquesta imatge de “malson”.

El peu, abans ferm sobre el terra, ara és esquelètic sobre un terra indefinit. El tren (viatge) està quiet i mal situat. La ciutat, que ja simbolitzava el caos (entre altres), ara és encara més caòtica i fragmentada. La part anteriorment groga (tranquil·litat), segueix mantenint aquest equilibri, però amb una imatge fantasmal de l’arbre amb branques blanques. El fragment que simbolitzava les emocions i sentiments ara s’ha posat una màscara que no deixa veure què hi ha al darrere. El fum s’ha desfet literalment, els cumulonimbus s’han tornat en una tempesta i el sol, s’ha post.

PINTURA

La imatge mostra un gran arbre, fragmentat en diferents parts o realitats que el transformen. S’aixeca sobre el seu peu, gegant i ferm sobre el terra. A la dreta d’aquest trobem un túnel per el que entra un tren on distingim la silueta d’una persona, davant un paisatge urbanitzat de cel vermell, contaminat. Just a sobre el color canvia; el cel passa a ser groc i de l’arbre se’n distingeixen clarament les siluetes de les branques on hi ha ocells. A la part central- superior de la obra hi trobem un degradat del blanc al negre, presidit per el fum que sorgeix de la branca central cremada de l’arbre. Més a l’esquerra el color de fons torna a canviar, deixant un color blau rere les siluetes de les branques difuses. Finalment, a la part inferior esquerra hi trobem un camp del que distingim l’horitzó, amb uns pals d’electricitat que provenen de la llunyania, s’enfilen a l’arbre fent-li sortir sang, i passen de llarg. El cel d’aquest fragment està ple de núvols tacats pels colors de la posta de sol, deixant veure unes quantes estrelles per sobre seu.

Per fer aquest quadre em vaig centrar sobretot el llenguatge dels somnis, i no és més una barreja de realitats fragmentades i diferents dins una mateixa.

L’arbre simbolitzaria la vida, una vida vella i sabia, on el tren amb “el viatger”, que podria ser qualsevol persona entra (i no surt). A partir d’aquí, trobem varis fragments: la part vermella i urbanitzada simbolitza el caos, els impulsos, la ràbia. La part groga, la tranquil·litat, quietud, estabilitat i claretat. La part blava (aigua) , les emocions i sentiments. El degradat central, es refereix a la vida efímera (l’arbre que es crema). El fragment restant, amb els pals elèctrics, els cumulonimbus i la posta de sol simbolitza la incertesa del futur, el misteri, l’aventura. Tot allò desconegut.

PINTURA

La primera cara mostra una dona, la “taca” inicial d’aiguada de la qual seria la part groga de la cara i el torç. He volgut contrastar la figura amb el fons, utilitzant més aigua i colors freds al fons, i una pintura més sòlida i de colors càlids per la figura.

En la segona cara, la primera taca és la part color verd clar que forma la part del front, el nas i la boca del segon personatge, en aquest cas un home. En aquesta pintura he volgut reduir els colors i no barrejar-los, com havia fet en la obra anterior, delimitant-los amb una franja blanca. El fons el vaig pintar amb dos colors intensos (blau i vermell) i foscos per, igual que en la cara 1, contrastar la figura del fons.

Aquestes imatges van sorgir havent aplicat la tècnica de l’aiguada en diferents proves i esbossos. Em vaig adonar que, sempre que esquitxava una superfície amb pintura, aquestes taques em suggerien cares o cossos humans. Aquest fet em va encuriosir, i em va fer pensar que el nostre cervell associa formes abstractes amb elements amb els que estem familiaritzats o ens i fixem molt. A mi personalment, m’agrada molt observar les cares humanes, així com les faccions i expressions d’aquestes. Així, tant sols vaig haver de “continuar” aquestes taques suggerents cap al que a mi em semblaven que era, per fer-les comprensibles i figuratives.

PINTURA

Aquesta és una de les meves primeres pintures. Es tracta d’un simple retrat tret d’una foto anònima on es mostra una noia de 13 anys i mirada indiferent. Pertany a una tribu africana. Porta tant la cara com el cabell pintats amb pigment blanc, i moltes ornamentacions. Va tapada amb una tela per sobre les espatlles.

És una simple imatge, entre moltes altres, de persones amb una cultura, costums i aspecte molt diferents a nosaltres. Suposo que aquest és el fet de que molta gent ens sentim atrets per aquest món tan diferent al nostre, i al mateix temps, tan igual.

Fum negre